MEMÒRIA HISTÒRICA

Aquesta darrera setmana ha estat notícia l’aprovació de la llei de la memòria històrica i la beatificació dels “mártires de la Cruzada Nacional”. Malgrat el que alguns diuen, a la vida no hi ha casualitats i els fets d’una manera o altre sempre estan vinculats. Voldria aportar algunes reflexions.

No se si coneixeu el centre de documentació del nazisme a Nürnberg, situat a l’antic edifici del Congrés dins el macro recinte que servia per les reunions anuals del partit d’en Hitler. És un clar exemple del que ha de ser recuperar la memòria històrica. Naixement, genocidi i caiguda del règim nacionalsocialista a través de milers de documents. Seria una proposta per dur a terme al Valle de los Caídos. Els que no van viure ni la guerra civil ni la dictadura han de poder conèixer el que va representar el franquisme.

Quan sento a parlar del màrtirs nacionals sempre em ve a la memòria una altra creuada, la promoguda contra els càtars. Simón de Montfort havia fet 7.000 presoners al conquerir la ciutat de Béziers, va preguntar a l’Abad Arnaud d’Amaury com distingir als que no eren càtars. L’Abad li va contestar amb una frase que ha passat a la història: “Mateu-los a tots, Déu reconeixerà els seus”. Quants milions de persones innocents han estar massacrades al llarg de la història de l’església de Roma. La inquisició va arrasar tot allò que era diferent a la seva veritat. Milers de fogueres van il·luminar durant anys els pobles de moltes vil·les cremant heretges . Cal també recordar el paper decisiu ajudant a exterminar cultures senceres al nou món en nom de la fe. Alguna rara vegada s’han retractat, el cas de Galileo Galilei per exemple.

L’església té un deute històric amb la humanitat. Als arxius del vaticà milers i milers de documents estan esperant veure la llum. Per expiar les seves culpes crec que tenen l’obligació d’obrir els arxius, que tots aquells documents que han estat amagant per por a que coneixem la veritat puguin ser analitzats per experts. Volem conèixer la història, en tenim tot el dret.