23 d’abril, 2007

Quart Cinturó? No, gràcies!



En les darreres setmanes ha tornat a estar d’actualitat el debat sobre el projecte del Quart Cinturó. I ho ha estat perquè des de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques es va treure a estudi el tram entre Terrassa i Granollers d’aquesta autovia.

A Iniciativa Verds vam dir des del mateix dia que es va fer pública la notícia que aquesta s’havia d’interpretar en clau partidista. El PSC feia l’ullet amb això a determinats sectors socials i, sobre tot, a grups de pressió econòmica molt influents que estan (sempre han estat) a favor del 4t Cinturó. I, de pas, intentava que els seus socis de govern (i rivals a les eleccions del 27 de maig) quedessin fora de joc.

Però, i com no podia ser d’altra manera, el conseller Nadal va haver de fer marxa enrere, en gran part per la pressió d’ICV. Una pressió que, al contrari del que alguns mitjans han explicat de manera interessada, no és una estratègia electoral, sinó el resultat del convenciment que sempre hem tingut a Iniciativa que el 4t Cinturó no només no és necessari, sinó que malmetria irreversiblement el territori i la qualitat de vida de les persones que hi vivim.

Setmanes enrere l’ex-conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va presentar a Granollers un document, elaborat per Iniciativa, d’alternatives al 4t Cinturó. Perquè fa molts anys que treballem el tema i hem estat capaços, conjuntament amb el teixit associatiu que s’oposa a un model de desenvolupament massa semblant al de CiU, de plantejar una alternativa sòlida. Una alternativa basada en el transport públic i en la millora de la xarxa de carreteres existents, que optimitzi els limitats recursos que ens ofereix el territori per establir-hi una xarxa intermodal de mitjans de transport adaptats a cada realitat concreta.

D’aquest conjunt d’alternatives caldria remarcar-ne les següents:

* Desdoblament immediat de la línia de Rodalies RENFE entre Montcada i Reixac i Vic

* Inici també immediat dels treballs en el tren orbital Mataró - Granollers - Sabadell, prioritzant la posada en marxa del servei entre el Vallès Oriental i la Universitat de Bellaterra.

* Augment de la freqüència de pas dels combois a totes les línies de Rodalies perquè esdevinguin un veritable servei de metro interurbà.

* Inici dels estudis per a la construcció de línies de tramvia en eixos com ara la Riera de Caldes i la Vall del Tenes.

* Arranjament i condicionament de la xarxa de carreteres locals, en particular de la C-1415 entre Granollers i Sabadell per Lliçà de Vall i Palau-Solità i Plegamans.

* Construcció d’una xarxa de carrils bici interurbans en la conurbació de Granollers, ampliant l’existent, de manera que es pogués accedir en bicicleta de manera segura i ràpida als diferents polígons industrials de municipis Montmeló, Lliçà de Vall, Canovelles o Les Franqueses.

Com veieu es tracta d’actuacions molt concretes. Perquè un cop s’ha elaborat un model de mobilitat, cal començar a treballar sobre el terreny amb mesures tangibles. Això és només qüestió de voluntat política, i a Iniciativa la tenim. Ens ajudes a tirar-ho endavant?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Es nota que us moveu poc , i que a nivell empresarial menys. El 4art cinturó es necessari, amb rigor mediambiental, pero s'ha de fer.

Jaume Vernet Mejan. ha dit...

Benvolgut/da,

No es tracta de moure's més o menys, sinó de trobar la manera de moure's millor. Això és: De manera àgil, combinant els diferents modes de transport en funció de les necessitats i reduint les emissions de gasos hivernacle i de partícules en suspensió.

A Catalunya ja hem tingut prou mostres que les noves infrastructures que s'han construït per solucionar problemes de mobilitat han resultat contraproduents: l'A-2 i l'autopista del Garraf, al Baix Llobregat; l'alliberament del peatge de l'AP-7 a Rubí - Sant Cugat i l'obertura dels túnels de Vallvidrera, al Vallès...

Cal doncs un canvi de model, que passi per potenciar el transport públic, no només per a passatgers, sinó avançant cap al model europeu de transport ferroviari de mercaderies. Aquesta mesura beneficiaria de manera particular, el sector empresarial.