En els últims anys, l’arribada de nous ciutadans i noves ciutadanes procedents de diferents parts del món ha estat un factor inqüestionable en la transformació de la societat catalana. Segons dades del 2006, la població de nous ciutadans i ciutadanes ja supera el 15’96 % del total d’habitants de Granollers.
Davant d’aquesta nova realitat, des de l’esquerra transformadora que reresenta ICV podem afirmar que ens trobem davant d’un repte: construir conjuntament una societat plural i intercultural on es valori a les persones pel que són i no pel seu origen.
Per avançar en democràcia cal partir de la base de la igualtat de drets i de deures de totes i tots els qui compartim la referència de la ciutat o poble on vivim, sigui quin sigui el nostre origen. I això des de la participació real tant en les decisions que es prenen a nivell local, com en la vida pública de la col·lectivitat, entenent alhora que a nivell més general Catalunya es vagi convertint també en referent social i cultural per als col·lectius més recentment nouvinguts, des del convenciment que la diversitat ens fa més rics com a societat.
Com a força política d’esquerres que lluita perquè un altre món sigui possible, hauríem de garantir el dret a la ciutat i el dret a la ciutadania per a totes les persones que vivim a Catalunya. L’augment del nombre de ciutadans i de ciutadanes d’orígens diversos ens planteja el fet de brindar a la ciutadania noves alternatives de convivència d’acord amb cada realitat quotidiana.
La globalització suposa intercanvi de realitat i moviments de població, i la immigració expressa aquest escurçament de distàncies. Cal plantejar-nos la necessitat de conèixer les realitats de les quals provenen els nostres nous ciutadans i ciutadanes. Entre les diferents iniciatives susceptibles de dur a terme, és interessant tenir en compte la implementació de polítiques de cooperació amb els llocs d’origen, ciutat amb ciutat o poble amb poble. Totes les persones immigrants posseeixen unes vivències i sensibilitats que defineixen els seus itineraris migratoris, a més d’un bagatge cultural i professional que es troba a disposició de la seva nova ciutat o poble de residència. Per tant, és la nostra responsabilitat brindar les vies de participació necessàries perquè se sentin part integrant de la societat on han escollit viure.
Per aconseguir que les ciutats i els pobles de Catalunya siguin equilibrats i harmònics, amb unes relacions humanes dinàmiques i socialment enriquidores, cal afrontar el procés d’immigració que està caracteritzant aquest principi de segle en el nostre país, sent conscients que la responsabilitat és col·lectiva i passa també per cada persona en particular. Hem de contribuir a que la gestió del procés d’immigració sigui la correcta, promovent polítiques inclusives i comptant amb l’aportació dels nous ciutadans i ciutadanes en els àmbits tant socials, com polítics, econòmics i culturals, des de l’actitud positiva que parteix del convenciment que el procés serà positiu per a tothom, sense distinció d’origen o nacionalitat.
Per aquest motiu ICV-EPM seguirà insistint fins a la sacietat sobre la necessitat de que totes les persones migrades residents puguin exercir el dret al sufragi universal. No podem acceptar que un 16% de ciutadans restin exclosos sistemàticament dels processos electorals i que la seva veu quedi marginada, i que els seus problemes, que no són diferents a la de la resta de ciutadans, però si de vegades incrementats, no siguin atesos per interessos polítics de determinats partits excloents (PP). Si de veritat volem la igualtat de tots els ciutadans i les ciutadanes cal que defensem també el dret a ser escollits i a escollir els seus representants polítics. No valen excuses culturalistes de manca d’integració que fan determinats nacionalistes (CIU i ERC), ni tampoc la manca de coratge polític per implementar immediatament el sufragi electoral (PSC-PSOE). Com fa més d’una dècada, ICV-EPM seguim i seguirem exigint el dret de vot actiu i passiu per a totes les persones, també per a les persones migrades i residents.
Com a força política d’esquerres que lluita perquè un altre món sigui possible, hauríem de garantir el dret a la ciutat i el dret a la ciutadania per a totes les persones que vivim a Catalunya. L’augment del nombre de ciutadans i de ciutadanes d’orígens diversos ens planteja el fet de brindar a la ciutadania noves alternatives de convivència d’acord amb cada realitat quotidiana.
La globalització suposa intercanvi de realitat i moviments de població, i la immigració expressa aquest escurçament de distàncies. Cal plantejar-nos la necessitat de conèixer les realitats de les quals provenen els nostres nous ciutadans i ciutadanes. Entre les diferents iniciatives susceptibles de dur a terme, és interessant tenir en compte la implementació de polítiques de cooperació amb els llocs d’origen, ciutat amb ciutat o poble amb poble. Totes les persones immigrants posseeixen unes vivències i sensibilitats que defineixen els seus itineraris migratoris, a més d’un bagatge cultural i professional que es troba a disposició de la seva nova ciutat o poble de residència. Per tant, és la nostra responsabilitat brindar les vies de participació necessàries perquè se sentin part integrant de la societat on han escollit viure.
Per aconseguir que les ciutats i els pobles de Catalunya siguin equilibrats i harmònics, amb unes relacions humanes dinàmiques i socialment enriquidores, cal afrontar el procés d’immigració que està caracteritzant aquest principi de segle en el nostre país, sent conscients que la responsabilitat és col·lectiva i passa també per cada persona en particular. Hem de contribuir a que la gestió del procés d’immigració sigui la correcta, promovent polítiques inclusives i comptant amb l’aportació dels nous ciutadans i ciutadanes en els àmbits tant socials, com polítics, econòmics i culturals, des de l’actitud positiva que parteix del convenciment que el procés serà positiu per a tothom, sense distinció d’origen o nacionalitat.
Per aquest motiu ICV-EPM seguirà insistint fins a la sacietat sobre la necessitat de que totes les persones migrades residents puguin exercir el dret al sufragi universal. No podem acceptar que un 16% de ciutadans restin exclosos sistemàticament dels processos electorals i que la seva veu quedi marginada, i que els seus problemes, que no són diferents a la de la resta de ciutadans, però si de vegades incrementats, no siguin atesos per interessos polítics de determinats partits excloents (PP). Si de veritat volem la igualtat de tots els ciutadans i les ciutadanes cal que defensem també el dret a ser escollits i a escollir els seus representants polítics. No valen excuses culturalistes de manca d’integració que fan determinats nacionalistes (CIU i ERC), ni tampoc la manca de coratge polític per implementar immediatament el sufragi electoral (PSC-PSOE). Com fa més d’una dècada, ICV-EPM seguim i seguirem exigint el dret de vot actiu i passiu per a totes les persones, també per a les persones migrades i residents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada